Farena i la Vall del Brugent

Farena és una pedania del municipi de Mont-ral, a la comarca de l'Alt Camp, a la província de Tarragona. A 13 km del centre urbà de la Riba. La carretera TV-7044 és la seva principal via de comunicació. Aquest tram de carretera, entre al Riba i Farena, és un paratge natural molt destacat per la seva flora.

Els llocs d'interés que cal destacar de Farena son:

- L'esglèsia romànica de Sant Andreu, probablement del segle XII, té un mural pintat el 1946 per Anton Català i Gomis. És sufragània de la parròquia de Mont-ral i ha estat al llarg dels segles servida pel seu rector, peró també ha sigut utilitzada pels veïns del terme de Rojals, especialment els del Pinetell

- Les restes del castell de Farena, als esables de Can Vilalta, on encara en queden alguns murs. De la presència del castell també roman el topònim del Castellot, aplicat a la roca abrupta que hi ha al cim del turó del poble.

Farena - Ca l'Avi
Farena - Ca l'Avi

Farena des de dins - Ca l'Avi
Farena des de dins - Ca l'Avi

Farena des de l'aire - Ca l'Avi
Farena des de l'aire - Ca l'Avi

Farena - Ca l'Avi
Farena - Ca l'Avi

La Vall del Brugent s’ubica al cor de les Muntanyes de Prades, Espai d’Interès Natural (EIN) constituït per un conjunt de serres de gran valor ecològic d’aproximadament 260 km2 i situades a les comarques de Tarragona. Les principals serres que envolten i protegeixen l’interior de la Vall del Brugent són la Serra del Bosc de Poblet, al nord, i l’altiplà dels Motllats, al sud, totes elles superen els 1.000 m d’alçada.

Les faldes dels Motllats veuen néixer el riu Brugent, principal agent modelador de la Vall al llarg de milers d’anys. Des del seu naixement, ubicat a la font de la Llúdriga, les seves aigües cristal•lines i fresques reguen la fèrtil plana sobre la qual s’enlaira el poble de Capafonts i continuen riu avall inesgotables entre congostos, salts d’aigua i tolls d’una bellesa captivadora. Després de recórrer les terres de Farena, el Brugent desemboca al riu Francolí a l’alçada de la Riba i n’és el seu principal afluent.

La Vall del Brugent acull una important diversitat florística i faunística, que comprèn des d’espècies de clima continental, fins a les pròpies del clima mediterrani i dels ambients frescals de ribera. Per posar algun exemple, aquesta Vall tan extraordinària acull des d’aurons a margallons, des del turó a l’àliga cuabarrada.

La Vall ha estat habitada des d’antic pels humans, com ho demostren les diferents pintures rupestres de fa més de 10.000 anys. Al llarg dels segles, l’aprofitament dels recursos naturals i sobretot, del riu, ha anat variant. Aprofitant la força motriu de l’aigua, s’implantaren al llarg del Brugent múltiples molins hidràulics, els vestigis dels quals encara es poden veure durant el recorregut de El Brogit de la Vall i que ens recorden que formà part de la segona conca fluvial productora de paper de Catalunya

Vall de Brugent
Vall de Brugent

Vall de Brugent
Vall de Brugent

Vall de Brugent
Vall de Brugent

Vall de Brugent
Vall de Brugent